La pujada de la llum

Ara que estem tots rabiosos per les darreres pujades de preus decretades pel govern, és quan podem pegar una ullada al nostre entorn immediat. Potser així comprendrem millor el que ens passa.

Sembla que ara la culpa és del PP, que va provocar el problema. Encara que ells li la donen al PSOE. En què quedem? Qui menteix?  Això serà molt mal de saber, però sembla que emergeix un nou element a escena. Es tracta d”una mena d”enginyeria financera que pretén defugir la responsabilitat directa en la creació de deutes.

Així, a l’article de Vilaweb del 29/12/2010, Els consumidors s’organitzen per protestar contra l’apujada del rebut de la llum, es comenta que les elèctriques venien la llum per davall del preu de cost, però que els bancs en pagaven la diferencia.  Clar, què després li passen la factura al govern i amb escreix.  Aquesta situació no és gens clara. Perquè si és així resulta que les elèctriques desenvolupen la seva tasca de forma altruista, sense benefici. Si no fos el cas, és a dir, que els bancs compensessin fins a una tarifa concertada que facilités l”obtenció de beneficis, doncs ens estarien enganant. Sigui una o sigui l”altra, el què és clar és que crida l”atenció la manera estranya en que el Govern demana préstecs. Sembla com si volguessin escamotejar el deute.

El fet d”amagar el deute no és cosa nova. A València, la Conselleria d”Educació  construeix els nous centres educatius mitjançant l”empresa pública CIEGSA. I segons la premsa, Ciegsa arrastra ya una deuda de 2.045 millones de euros pero el Consell sólo reconoce 1.039. Entre d”altres, el que crida l’atenció és la falta d’acord en relació al deute contret. Quina por a acceptar la realitat! O simplement es manifesta la voluntat d’amagar-la?

Veiem doncs que el Govern, del signe que sigui, mantén una relació de privilegi amb elements diversos del panorama financer. Es fan i es tornen favors. Uns donen totes les facilitats per a crear deute, en les condicions que sigui (Benefici per a les financeres). Els altres  els hi tornen quan les coses es posen tèrboles. Així quan la crisis dels bancs, el Govern Espanyol donà préstecs, a un interès per davall del preu del mercat, a totes  les financeres que ho volgueren.

Qui és el malalt? Doncs el malalt som NOSALTRES. els que patim la congelació o reducció dels salaris, de les pensions i dels serveis socials. Mentre, ningú no es permet d’associar la noticia del 17/12/2010, sobre l”entrada de Felipe González al consell d”administració de Gas Natural amb la pujada tarifaria elèctrica..

Els polítics empren contínuament la paraula «escenificació». I això és el que fan, escenifiquen una rivalitat per acontentar als adeptes. Però al cap i a la fi coincideixen en els bons soparots dels consells d’administració. Són sopars totalment constitucionals, sense cap discriminació per sexe o creència. Recorda una mica l”espai de pau financer dels paradisos fiscals, on no miren si els diners són lícits o il·lícits.